El Your Film Festival
és un concurs organitzat per Youtube, al qual podien enviar els seus treballs creadors d'arreu del món. D'ells la productora Scott Free Productions va seleccionar 50 curtmetratges
fins nomenar el finalista. El
premi eren 500.000 dòlars
per realitzar un projecte per Youtube amb el
suport de Scott, Fassbender i l'equip de Scott Free Productions.
La culpa és una
història fosca, claustrofòbica, amb tints fantàstics, en el qual acompanyem a un
home a la recerca de la venjança.
En primer lloc,
aquest curtmetratge ens situa en unes escales d'un pis, a través d'un pla
zenital on podem veure a un home pujant fins al cinquè pis. Mentre el
protagonista està en la porta d'una de les cases intentant obrir, es produeix
un flashback que explica les raons de les accions que tindran lloc en aquell
precís moment.
Un cop aconsegueix
entrar, la banda sonora serà cada cop més inquietant i començarà a agafar més
ritme. Alhora, el protagonista anirà avançant amb un tràveling fins a arribar
al menjador on es troba l’assassí de la seva dona. Serà en aquell lloc de la
casa, on el protagonista complirà la seva venjança amb una pistola.
Quan aquesta acció
s'està donant, hi ha un joc de càmeres amb uns pla mitjos on podem veure al
protagonista apuntant a l’assassí i l'altre aixecant-se un cop l'ha vist.
Aquests pla mitjos són ràpids i la banda sonora és més inquietant que en cap
moment. Finalment, veiem un pla sencer per veure el resultat de la mort i la
banda sonora es tranquil·litza.
Seguidament, el
protagonista veu al fill de l'home que a mort i fuig sense donar explicacions.
Aquest s' envà
baixant les escales del pis però aquestes escales mai s'acaben i sempre el
porten a la porta de la casa de l'home que ha matat. Aquesta part de la
seqüència té un ritme molt ràpid tant en la banda sonora com en els plans.
D'altra banda, el protagonista entra a la casa i veu que l'home mort al sofà i
el fill d'aquest que el persegueix fins clavar-li unes tisores.
Aquesta punxada és el
sentiment de culpa que farà que sorti de la casa amb dificultats i que,
finalment entri en una altra casa però acabi en la mateixa.
Per tant, tot allò
que ha passat ha resultat ser un producte de la seva imaginació. Entra un altre
cop a la casa i sembla que de nou es produirà el mateix però no és així. Ara el
ritme de la banda sonora i els plans són més lents, a més el protagonista no
dispara sinó que l'assassí de la seva dona agafarà la pistola i l'amenaçarà amb
ella per què s'envagi de la casa.
Finalment, el
protagonista marxa amb tranquil·litat fins al carrer. Podem observar que aquest
cop no és un producte de la seva imaginació, ja que mentre baixa les escales, vèiem
el numero ordinal dels pisos i com aquests van cada cop a menys. Mentrestant, l’assassí
queda atrapat en el cinquè pis amb el sentiment de culpa d'haver matat a una
dona innocent i potser amb el remordiment de que hauria d' haver matat a aquell
home que ha entrat a casa seva amb una pistola. Això és vist des de un pla
zenital, l'inicial.
Aquest curtmetratge
ens dóna una lliçó d' allò que mai hem de fer: pagar amb la mateixa moneda.
Aquesta acció genera un sentiment de culpa i no arregla res, al contrari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario